El tema central del projecte és la reflexió sobre la vivència artística. Mitjançant la unió, en una pantalla translúcida, de dues filmacions que remeten a la mateixa instal·lació attística però que enfoquen dos aspectes diferents de relacionar-se amb ella.
Els vídeos mostren dues situacions on el nexe en comú és la instal·lació Viure? presentada a la Universitat de Belles Arts de Barcelona el 12 de maig del 2000. Un d´ells és una filmació feta per un espectador de la instal·lació, la qual deixa entreveure Viure? però, sobretot, com aquest espectador interactua en ella i amb les persones que hi assisteixen.
L´altra enregistrament mostra un debat analítico-crític dut a terme el 17 de maig a l´U.B. L´autora de l´instal·lació l´explica als assistens i posteriorment s´estableix un col.loqui on s´argumenten diferents opinions i es fan preguntes referents a Viure?.
Totes dues filmacions són projectades sobre la mateixa pantalla, situada al centre de la sala. La filmació gravada dins de la propia instal.lació és en color, contraposant-se a la imatge de l´anàlisi sobre l´instal.lació que és en blanc i negre.
Així, hi ha la intenció de confrontar dos conceptes inherents a l´art: la interacció, l´emoció, l´espontaneïtat, la intuïció, la pròpia vivència dins la creació artística...representada pel color, d´una banda, davant el raciocini, la reflexió, l´argumentació, la justicació i l´anàlisi, representada per les imatges en blanc i negre, de l´altra.
La instal.lació mostra dos aspectes de l´art que s´uneixen per crear un sentit unitari. Segons els moments, resulta més potent una imatge en color o bé la del contrast del blanc i negre.
El so ambiental de les imatges és emès per dos altaveus col.locats a dreta i esquerra de la pantalla. Depenent de la situació de l´espectador a la sala sentirà més la sonoritat d´una filmació o de l´altra. Adonant-se de la confusió, es veurà obligat a escollir la seva situació si vol sentir amb intel.ligibilitat un discurs generat per una sola filmació, o bé podrà adonar-se de com interactuen.
Una frase pronunciada per un estudiant de Belles Arts assistent al col.loqui sobre Viure? és repetida regularment cada 2 minuts: "...m´ha semblat com quan t´expliquen una pel.lícula i... què t´ha semblat la pel.lícula? ostia!, no l´he vist." La senyalització d´aquesta frase insereix un matís irònic , el sarcasme amb la intenció de crear en l´espectador un posicionament i pugui ponderar l´equilibri de les dues visions.

Sense títol,
juny 2000